De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Ra (desambiguació)».

Ra representat amb cara de falcó i un disc solar sobre el seu cap.

Ra en jeroglífic

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.

A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història. Així per exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el déu Amon, per acabar esdevenint Amon-Re. O bé de la seva unió amb Horus, per acabar sent Re-Harakhti.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament.

Ra conservà la supremacia durant segles, excepte durant el temps de Akhenaten (1350-1334 aC), quan el culta monoteista a Aton s'imposà en el regna d'Egipte.

[edita] Mitologia

Ra el déu sol, adopta tres formes fonamentals:

• Khepri, el escarabat que representa al sol naixent,
• Ra, el disc solar, que representa al sol del mixt dia i
• Aton, un vell amb bastó que representa al sol del ocàs.

Tots els dies, quan el sol arriba fins la muntanya Manu, la més occidental, la deessa del cel, Nut, se'l engoleix, al moment en que aquest déu inicia un perillós viatge per l'infern en la seva barca nocturna.

En aquest viatge es assaltat pels dimonis qui al cap d'ells hi va Apofis, el seu enemic, que segons un dels mites, es creat en el mateix moment que el propi Ra. Just avanç d'apuntar el dia, Apofis realitza el seu atac més furibund.

Totes les nits, Ra, en forma de gat, li ha de tallar el cap a la serp, avanç de tornar a néixer en l'Orient, de Nut, la mare universal. Seguidament s'eleva i travessa el cel fins el ocàs, a on Apofis l'espera de nou. Si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer a Ra, el sol no sortiria.

El cicle diari de mort i resurrecció simbolitza el cicle vital de l'humanitat, que després de la mort, confia en un nou naixement. Des de l'imperi Mitjà, a Ra, el visible déu sol, si li associa una divinitat invisible, Ammon "el ocult", que conjuntament, com Ammon-Ra es adorat com rei de tots els déus.